Les Grottes de Bétharram són unes
de les més visitades del Pirineu, obertes al públic en 1903. Aquí es presenta
un bloc format per 10 postals, amb un curt text (que he traduït) i un plano de
la situació de la cova.
LES GROTTES DE BÉTHARRAM
Les Grottes de Bétharram, tant per la
diversitat única de les seves galeries curiosament superposades pom els pisos
d'una casa, com par la riquesa extraordinària de les seves formacions
calcàries, fan part, es pot dir sense exagerar, de les més belles cavernes, no
només de França, sinó del món.
Els treballs que ha calgut emprendre a
aquestes coves: la portada d'aigua a la fàbrica, els ponts, els camins la
instal·lació de la il·luminació elèctrica i finalment la perforació del túnel a
la roca massissa , han estat formidables
i molt costoses. Cal recordar que fa 30 anys a penes, no es podia visitar més
que una petita part de la cova superior.
En aquesta època es feien servir torxes i espelmes. La visita era llavors Avui
una excursió a les Grottes de Bétharram és un passeig agradable i molt fàcil.
Cal una hora. La força de l'aigua que a la nit dels temps ha perforat aquest
dèdal de cavernes, ens ha facilitat al present, el corrent elèctric per a il·luminar-les.
L'entrada de les coves, a 460 m per sobre
del mar, als darrers contraforts dels Pirineus, està a 2500 m del pintoresc
poble de Saint-Pe-de-Bigorre i a 15 km de Lourdes.
Venint de Pau, venint de Lourdes, l'ull
està encantat amb els paisatges amables i sempre canviants que travessa l'onda
fugitiva del Gave. El camí és apte per a vehicles fins a les coves.
Com a la superfície, el terra és
prodigiosament interessant a les seves entranyes. Penetrant a l'interior de les
coves, ens omple d'admiració per la manifestació grandiosa d'aquestes forces
eternes creadores que s'han estès a la foscor d'aquests subterranis profunds una
esplendor inimaginable de formacions fantàstiques.
A les vastes sales d'aquestes coves es
retallen innombrables concrecions estalagmítiques que prenen totes les formes
estranyes i originals que les dóna el caprici de l'aigua que s'infiltra per
milers de vies de la muntanya fissurada, perforada, esquerdada i estripada al
curs dels segles pel clima, les sacsejades sísmiques, els cruixits i els
assentaments de l'escorça terrestre. Les parets i sostres de les coves, que
s'eleven a vegades fins a 50 m i més, han estat menjats primer i després
decorats amb profusió d'escultures d'una bellesa i una originalitat sorprenent.
Als llocs on la cúpula s'inclina, es poden contemplar de prop boscos atapeïts
d'estalactites que es reflecteixen en les aigües clares dels gours o als
miralls del riu.
Però seguim el guia que ens mostra la
Campana, el Minaret, l'Elefant, les Estalactites Vivents, la sumptuosa Sala
dels Canelobres, la curiosa Finestra de l'Esfinx, Jeanne d'Arc, el Púlpit,
l'Estany de les Nàiades, l'Escala de les ostres, el Monjo, etc., concrecions d'una
esplendor enlluernadora. Després baixem a les galeries inferiors. Abans
d'embarcar-nos al riu, ens aturarem a la plataforma del Claustre. Aquí
l'arquitectura estalagmítica és tota Edat Mitja i la il·luminació discreta i
docta és un efecte magnífic. A les penombres el so cristal·lí de la gota
d'aigua que cau incessant dels sostres, canta una melodia molt dolça. Aquest
lleuger murmuri a aquest clarobscur ple de misteris és com l'eco d'un altre món
de veus dolces i melancòliques.
La història de le Grrottes de Bétharram pot
resumir-se així: "Preexistia a les calcàries unes esquerdes profundes,
trencaments subterranis que han traçat la seva via a les infiltracions.
Aquestes ranures i fissures han captat els curos d'aigua de la superfície del
terra. Aquestes aigües per l'erosió mecànica i ajudades per la corrosió
química, han allargat les esquerdes subterrànies fins a vastes cavernes. Les
aigües d'infiltració (carregades de calç dissolta de les capes superiors), pel
seu dipòsit han decorat les cúpules i el sol de galeries i sales d'aquestes
cavernes, d'estalactites i estalagmites."
La travessa del riu es fa en barca. Mentre
llisquem silenciosament sobre l'aigua fosca, el nostre guia ens farà sentir els
sons melodiosos de les estalactites musicals. Passem davant els Pops, el Bordó,
el Batall de Campana, el Trencacaps, el Palau de les Fades, el Temple de les
Serps, les Llàgrimes Congelades, la Porta de Dant, la Catedral, els Orgues,
etc.
La Nostra visita finalitza amb la travessa
del túnel que ens condueix a la sortida. Hem après una lliçó pràctica
d'espeleologia, i aquí estem, a la bella terrassa del Hall des Grottes. Davant
nostre s'estén el magnífic panorama d'un típic paisatge pirinenc. Aquest quadre
pacífic es confon en una síntesi d'admiració, encant i bellesa amb el record de
les coses extraordinàries que acabem de veure.
Un àngel per a cantar el poder de Déu,
Ha creat aquestes belleses com un reflex
dels Cels?
Serà Lucifer, qui en infernals jocs,
Per a prendre les ànimes, vol seduir els
ulls?
O és el somni d'un poeta que s'ha
realitzat?
O el Palau encantat d'alguna meravellosa
Fada?
A.Z.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada